1. |
||||
La terra adormida
Aquesta història viu davall terra,
pau voldrà, sense guerra.
Aquesta història esberla fronteres,
llança feroç quimera.
Apropa l’orella al solc de la pala,
n’és la remor mordala.
Descansen les veus a l’ull de cada mula,
qui la llavor conjura.
Trepitja el rostre que dorm com fos de marbre,
sols s’estremeix un arbre.
Aquesta història sospira la terra,
dents, esmolada serra.
Dol fastuós,
llàgrima vil,
repten el perfil.
Guaiten dins el crui del sòl:
les ombres omplen món.
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
2. |
Ritual de foc
01:56
|
|||
Ritual de foc
Aquesta és la Nit en què el foc i les estrelles
criden na Irene amb la veu encesa
de fantasmes i records, cada estrella
vetlla una nina, ombres amb vida.
Aquesta és la Nit de joia i de misteri,
aquesta és la Nit de joia i de misteri.
La flama habita el camp i les ànimes,
ressona la lluna, groga d’esperança.
Irene! Irene! On ets Irene?
Cantem la foguera que ens il·lumini.
De cop no existeixes, de cop no apareixes.
Alerta Irene, el món et reclama.
Arrels i boscatge n’és prenyada vida,
de fruits i floratge n’és mirada plena.
La Nit aclamada, fosca vençuda,
la Nit esperada: que voltin les ànimes!
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
3. |
La nit de les ànimes
04:26
|
|||
La nit de les ànimes
Roja ve la sang, l’esclat cova noms i flor,
blanca va la son, la por roba anhels i cor.
Has sentit murmurar el camí?
Sons de l’avenir.
Tremolós serà el gaudir.
Dol de romaní.
Amarat, llunyà, al bosc bufen veus i brots,
per les randes clares nins cerquen tiges i mots.
Amb una ombra fosca vindran passes, cruis, udols,
la genciana dóna color al terra d’os confós.
Afanya’t demà que el sol seguirà fadrí,
el promès llançarà l’anell per reclamar carmí.
Roja ve la sang, l’esclat cova anhels i cor,
blanca va la son, la por roba noms i flor.
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
4. |
Dansa de la mort
03:33
|
|||
Dansa de la mort
Io sono la Morte e porto corona
io son di tutti voi signora e padrona
e così sono crudele, così forte sono e dura
che non si fermeranno le mie mura.
Avancen els espectres trists a ritme sense precs,
endavant peülles dures que conviden a gemecs,
aïlla’t com un somni i aquí no venguis encara
que d’aquests ulls nostres ja no n’ets la vara.
Sono io la Morte e porto corona
io son di tutti voi signora e padrona
e davanti alla mia falce il capo dovrai chinare
e dell’oscura morte al passo andare.
Avancen els espectres trists a ritme sense precs,
s’ajunten les abelles, balls de mel i sucre, frecs,
mossega el nom de la Mort a temps dolça paüra
mulla’t la boca de sons i oblida la tristura.
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
5. |
Cant dels esperits
03:19
|
|||
Cant dels esperits (Dies Irae)
Volen aus traçant la fuga,
quina ruta albiraran?
Nins arriben, nines guaiten, sort que no
van al pou a plorar.
Nins boten i avancen, sort que no van al
pou a mirar.
Venen lentes dones d’aigua,
boca clara, els ulls robí!
S’alcen altes herbes toves,
trepen branques amb pas felí!
Bruma densa, fosques moles
roden tempo per ton molí!
Dies Irae, Dies Illa, solvet seclum in favilla
Testa David cum Sybilla.
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
6. |
El joc de les animetes
02:59
|
|||
El joc de les animetes
El joc de les animetes
és dels més divertits,
amb un riure burleta
dónes llum a la nit.
Entre aquests arbres
ronden,
amaguen panellets,
animetes que tornen
volen dolç i beset.
El joc de les animetes
és talment un pessic,
dins de cada branqueta
sents xiulets dels antics.
Amb la boca badada
corren amunt i avall,
criden amb força certa
que el món és un mirall.
Olor fragant de castanyes
dura tota la nit,
qui cerca s’afanya,
tothom va embogit.
Cada nin toca soca
i diu alt el seu nom,
la cerca fa patxoca:
trenca aquest temps de
plom.
Com una ona enmig dels
esperits,
Irene riu,
tot el bosc arrupit.
Cerquen la trena:
quin bon amagatall!
Ja no existeix la pena:
aquest joc és un ball!
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
7. |
Cançó de la llum
03:47
|
|||
Cançó de la llum
Per un llaç caven,
cap oblit tenen.
A l’oest fosca,
a l’est llum, blava.
Vius i morts fiten
l’alba junts, ronden.
Amb un ull vetllen
un amor càndid.
És la sal fonda
de llavor sana.
Vius i morts brollen,
omplen fonts, vessen.
El record resta,
és de gel, marca.
Vius i morts suren
contra vent, viren.
És la llum viva,
reflecteix vida.
El somni queda,
dins del sol brillarà.
Nins i nins clamen
tot un jorn, volen.
És un lloc tebi,
un amic d’ales.
Nins i nins saben,
sense sang, curen.
La passió fèrtil
de matí canten.
Si l’heura s’alça
un món creix, mana.
Terra i flors roden,
vida fort juren.
És la llum viva,
reflecteix vida.
El somni queda,
dins del sol brillarà.
(lletra de Lucia Pietrelli)
|
||||
8. |
Narració 00 inici
01:25
|
|
||
9. |
|
|||
10. |
Narració 1
01:27
|
|
||
11. |
Cançó 2: Ritual de foc
01:56
|
|
||
12. |
Narració 2
01:35
|
|
||
13. |
|
|||
14. |
Narració 03
02:00
|
|
||
15. |
|
|||
16. |
Narració 04
02:08
|
|
||
17. |
|
|||
18. |
Narració 5
03:36
|
|
||
19. |
|
|||
20. |
Narració 6
08:44
|
|
||
21. |
|
|||
22. |
Narració 07 final
01:55
|
|
If you like Irene i la terra adormida, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp